Història de l'Escola del Treball

La clausura de la Mancomunitat de Catalunya pel govern de Primo de Rivera ( 1923-1928) suposà un fre a les iniciatives de millora de l’ensenyament a casa nostra.

Tot i les dificultats del moment històric, no es va perdre la il·lusió de donar solució a aquest problema cercant altres tipus d’iniciatives que poguessin substituir, en bona part, la tasca educativa de la Mancomunitat pel que fa als sectors més necessitats de la nostra societat: les classes treballadores.

Així les coses, l’Onze de novembre del 1925 va quedar constituïda la Junta o Patronat d’Ensenyament Industrial de la Província de Lleida. En la Primera sessió s’acceptà la conveniència de potenciar la creació de l’Escola Industrial de Lleida considerada una necessitat ”harto tiempo sentida y que constituye una de las primeras aspiraciones de la clase obrera de esta ciudad”.

S’inicien les gestions per aconseguir que l’Escola Industrial sigui una realitat, si més no, calia trobar alguna manera de solventar, temporalment, la necessitat d’un centre on adreçar els obrers per a la seva formació.

Al febrer del 1927 es va acceptar l’oferiment dels Ferroviaris d’ubicar provisionalment l’escola d’aprenentatge als seus locals i es va contactar amb empresaris de la ciutat per tal que els estudiants poguessin realitzar les pràctiques en els seus tallers.

Amb tot això, es produirà un fet important a nivell general: la presentació de la “Carta Fundacional de la Formanción Professional” que encara no estava aprovada oficialment i a la qual es van presentar esmenes per part del Patronat de Lleida, entre les quals destaca la manca de possibilitats d’impartir classes diürnes.

El 19 de gener del 1929, el Sr. Ignasi Calvet i Irigoyen ofereix gratuïtament la superfície necessària per a la construcció de l’Escola, a més de 10.000 pams quadrats que regala al patronat per tal que aquest pugui vendre-se’ls.

Aquesta s’aprovà definitivament el mes de Setembre, i entrà en vigor l’1 d’octubre del 1929 per mitjà d’una Reial Ordre.

Posteriorment fou aprovat el primer projecte elaborat per l’arquitecte Sr. Morera a qui se li pagaren les despeses corresponents per aquesta tasca, ara bé, el projecte definitiu es compromé a fer-lo gratuïtament. El 31 de Desembre del 1931 finalitzaven les classes en els locals del Ferroviaris. A partir del gener de 1932 la nova i definitiva ubicació fou l’edifici de l’Escola Industrial, construït especialment per a la formació dels obrers. L’acte inaugural tingué lloc el 14 de Gener de 1932, en plena República.